Galetes estimo la dona que soc: #mestimo

T'arreles a l'essència sense porta ni fumera, només dues finestres per guaitar al jardí on fan ball rodó uns caramels de pal... 

                                                       Fina Veciana & Lena Paüls

I la Fina em va robar el cor amb el seu projecte Estimo la dona que soc: #mestimo. Feia temps que la seguia per Instagram a @finaveciana. Té un compte d'aquells que t'animen el dia, sempre amb quadres de colors que transmeten alegria. I quan vaig veure el seu propòsit de pintar cada dia un quadre l'endemà d'un 8 de març sabia que em quedaria amb un d'ells. La protagonista del projecte és la dona que s'estima i va consistir a pintar diàriament un quadre de petit format, inspirat en diferents tipus de dones. Va intentar posar-se a la seva pell i reflectir, destacar facetes del seu caràcter, de la seva manera de fer, de sentir, de somiar... amb la il·lusió d'aconseguir que cadascuna d'elles es trobés identificada amb algun dels diversos #mestimo i per Sant Jordi se'l pogués autoregalar: #mestimoimelregalo. I així ho va fer, anava penjant la imatge a Instagram, cosa que li va permetre la comunicació activa amb totes les que la seguim. Paral·lelament i sense dir-li res, la filòloga i amiga seva Lena Paüls, anava posant mots a les imatges. Arribades a la meitat del treball li va donar la sorpresa. La casualitat va voler que de tots els quadres jo vaig triar el #mestimo10 que havia pintat el dia del seu aniversari que és avui. Per molts anys, Fina. Saps que el tinc al meu petit estudi i ocupa un lloc important entre les altres obres que he anat acumulant. El dia que ens vam conèixer al mercat d'artesania Calaix de Sastre a Reus, em vas explicar que la dona que triava aquest quadre li donava molta importància a la casa i als seus. Em vaig emocionar perquè semblava que m'hagués llegit el pensament. I aquí tinc el petit homenatge a aquesta artista de Reus: unes galetes de pal que són al jardí. Per a fer-les he agafat una recepta que vaig anotar d'una revista francesa que era en una perruqueria de París. Unes galetes amb te matxa i que he col·locat en un entorn oníric, de colors i fantasia com ho fa la Fina.

Ingredients:
amb aquestes quantitats en sortiran unes 12,
 - 100 g de mantega semi salada
 - 50 g de sucre de llustre
 - 1 rovell d'ou
 - 40 g d'ametlla en pols
 - 90 g de farina
 - 2 cullerades (cafè) de te matxa
 - sucre daurat
 - film transparent
 - paper de forn

Com preparar-les:
En bol gran barregem el sucre amb la mantega, que haurem tret el dia abans del frigorífic, i pastem fins a deixar-la cremosa.
Afegim el rovell i continuem barrejant.
En un altre bol barregem la farina d'ametlla, la farina i el te matxa, tot ben remenat perquè no hi hagi grumolls.
Ajuntem les dues masses i pastem.
Formem un rulo forma de botifarra amb la massa, l'embolcallem amb film transparent i ho posem al frigorífic un parell d'hores.
Escalfem el forn a 180ºC i folrem una safata de forn amb paper.
Posem el sucre daurat en un plat i hi passem el rulo que tallarem en rodanxes.
Posem les galetes a la safata una mica separades perquè s'eixamplen una mica en coure's.
Les courem durant uns 12 minuts.
En treure-les les deixem reposar uns cinc minuts i després les passem a una reixa perquè es refredin.
Si les voleu fer amb pal, els haureu de posar un cop tallades les rodanxes.

Tinc un clavell per a tu, Lluís Llach
          ... Au! Vinga, amunt, amunt.
                   Obre els teus ulls i amunt.
                        Puja a la barca amb el teu bagatge
                             i recorda que la vida és teva...