Codonys a l'armari

Meu caro amigo, me perdoe, por favor

Se eu não lhe faço uma visita

Mas como agora apareceu um portador

Mando notícias nessa fita

Si hi ha una cançó i un cantant que m'agraden ben especialment és la Meu Caro Amigo de Chico Buarque. Una cançó plena de significat i que agafo avui per a dirigir-me als que em seguiu setmana rere setmana. Perquè en ella parla de moltes coses que no especificaré avui, potser més endavant. En una de les estrofes diu que si uns dies plou i d'altres fa sol i que aprofitaré per explicar-vos de com vaig concebre el llibre i les seves fotografies.

...Uns dias chove, noutros dias bate o sol

Mas o que eu quero é lhe dizer que a coisa aqui tá preta...

Estan totes fetes amb llum natural que és com em sento més còmoda a l'hora de treballar. Sempre des del mateix lloc i a la mateixa hora, només variava la llum: podia fer sol, ploure o núvol. I les xapes que feia servir variaven de color segons el dia. Igual que la meva inspiració, que no sempre era la mateixa. Un dels plats que poso avui és la primera recepta per la qual vaig començar el llibre: Amanida de patates amb salsa verda i tàperes, que resulta una de les que més faig. No són fotografies del llibre. La que veieu del llibre, adaptada a la forma del plat, són unes faves amb una picada.

...E a gente vai tomando que também sem a cachaça

Ninguém segura esse rojão...

Les receptes són de cuina pobra, de les que podeu trobar els ingredients, sempre de temporada i  de proximitat, a la botiga del barri o al mercat més proper de casa. La cuina de sempre, la de les àvies, la de la tranquil·litat, la de veure passar el temps. I perquè el nom de Codonys a l'armari? En record de com es perfumaven els armaris a l'antigor, encara que si en tinc, també ho faig. 

...Mas acontece que não posso me furtar

A lhe contar as novidades...

La vaixella emprada la vaig encarregar al Jordi Balart, un ceramista de Miravet que vaig trobar navegant per la xarxa, que va saber interpretar tot el que li vaig demanar: que fos clara i no reflectís els punts de llum, el gran problema dels fotògrafs. I algun dels dissenys que li vaig suggerir els va captar al moment. Els plats són un marc  magnífic que envolten el menjar, que encara que sigui senzill, és l'autèntic protagonista de la història.

...E a gente vai fumando que, também, sem um cigarro

Ninguém segura esse rojão...

Mentre treballava sempre hi havia música. I algunes de les cançons aniran unides al llibre per sempre... Bach, Moustaki, Buarque i molt de jazz. 

...Eu ando aflito pra fazer você ficar

A par de tudo que se passa...

Agraeixo de manera especial a Arola Editors per creure en aquest projecte, per totes les facilitats donades i per l'extraordinària maquetació del llibre.

...Muita careta pra engolir a transação

Que a gente tá engolindo cada sapo no caminho...

I a tu, Ruth Troyano, un emocionat agraïment pel teu pròleg de luxe. No sé quantes vegades l'he rellegit. 

...Se me permitem, vou tentar lhe remeter

Notícias frescas nesse disco...

I a tots vosaltres, els que em llegiu, per la vostra fidel companyia. Perquè des d'aquí intento transmetre que la cuina és emoció. I un estat d'ànim. I també és una manera de poder produir fascinació vers els nostres. Anar al mercat, triar els productes, comprar o fer un bon pa, pensar en allò que guardem al rebost i en el vi que acompanyarà és tota una mostra d'amor per als comensals que ens envoltaran en el moment de ser a taula. I no cal fer massa invents, perquè som hereus d'una cuina tradicional excepcional i que s'ha transmès principalment de manera oral. Siguem curiosos i que la inspiració i la imaginació ens acompanyi, perquè aquestes receptes són pautes escrites que podem i hem de variar, adaptant-les als gustos que hem adquirit per tradició familiar. Perquè en la nostra ment guardem tot allò que hem menjat de petits, som memòria de la cuina on s'ha escrit la història de cada casa.

Ep, que dilluns estaré a la Rambla Nova de Tarragona, a partir de les 10 h i fins a les 14 h en diverses llibreries, per si voleu passar.

A Marieta manda um beijo para os seus

Um beijo na família, na Cecília e nas crianças

O Francis aproveita pra também mandar

lembranças

A todo o pessoal

Adeus!

Meu caro amigo, Chico Buarque

Fe d'errades: A la primera recepta em vaig empassar una frase al final. Ha de dir ...del Matrimoni Arnolfini, de Van Eyck, o blaves com el turbant de La jove de la Perla, del quadre de Vermeer...