Fricandó amb olives {una altra recepta de familia}

Quan Carmen de Tía Alia recetas ens va proposar fer un fricandó no sabia que estava fent un repte amb un dels plats principals de la meva família, que amb la Sopa amb brossa formen el duet de les receptes més importants de la cuina de casa. Així que em vaig posar a fer-lo amb moltes ganes perquè era festa major i també és el plat que més repetim. Sempre ens va bé, a qualsevol època de l'any. Les olives, que li donen un gust diferent, es poden canviar per bolets.
Per a quatre persones,

Necessitarem:

 - 12 talls de rodó de bou

 - farina

 - oli d'oliva

 - 2 cebes mitjanes picades finament

 - 2 pastanagues mitjanes tallades a daus

 - 2 tomàquets mitjans pelats i sense llavors

 - sal i pebre

 - 200 ml de vi negre

 - 1 branqueta de canyella

 - 150 g olives

 - aigua

 - 15 avellanes torrades

 - 1/2 all

 - 1/2 carquinyoli

 - 1 paquet de noodles (espaguetis japonesos)

 - 1 cullerada sopera de ras-el-hanout

Farem:

Enfarinem els talls de carn, els fregim en una cassola amb oli d'oliva calent i els reservem.

A la mateixa cassola, a l'oli que ha quedat, hi sofregim la ceba a foc a mitja ànima uns 20 minuts, fins que quedi daurada.

Hi afegim la pastanaga tallada a daus i deixem coure uns 10 minuts més.

Farem el mateix amb el tomàquet i deixem que es confiti.

Salpebrem.

Hi aboquem el vi i ho deixem uns cinc minuts.

Posem la carn, la canyella, les olives i cobrim amb aigua, que es cogui durant uns 50 minuts a foc a mitja ànima.

Fem una picada amb l'all, el carquinyoli i les avellanes i l'afegim a la carn perquè es cogui uns deu minuts més.

Aquest cop hem acompanyat el fricandó amb uns noodles que hem bullit durant tres minuts, els hem escorregut i hem fregit poc temps en oli d'oliva ben calent on hi hem posat una cullerada de ras-el-hanout, que els ha donat un bonic color daurat.

L'hem servit amb un bon vi: el 3D3, un negre jove de la DO Terra Alta de les bodegues del nostre amic Marco Bernava, un italià que amb el seu germà Gino i la Ruth Fullat han creat Cellers Bernaví. 

I jo sé que al Marco li agrada Lucio Battisti, Emozioni.

I emocionats quedem amb el maridatge de fricandó-vi-música!